Com vam trencar el cicle de les dietes per sempre

Quan vam començar a treballar juntes, la meva pacient tenia un objectiu clar, volia perdre uns 8-9Kg. Els seus hàbits inicials no eren massa dolents però si caòtics. Com molts avui dia, tenia una feina exigent que sovint anava per davant de tot. Entre setmana, menjava tots els àpats, menys el sopar, fora de casa. També tenia molta vida social que, com no, es feia al voltant del menjar. Per tant, era un persona que tot i tenir una cultura alimentària bona, sovint triava plats poc nutritius simplement perquè allà hi eren. I sovint picava degut a un nivell alt d’estrès diari.

Les primeres sessions no varen ser gaire complicades. Començàvem a posar una mica d’ordre i estructura en els àpats i això es veia en una baixada de pes progressiva (setmanes més, setmanes menys). Però aviat va vindre un estancament. Durant vàries sessions, el pes a la bàscula no baixava i va ser el moment de posar les cartes sobre la taula.

En la següent sessió, després de repassar els hàbits i veure de nou el mateix pes, vaig ensenyar a la meva pacient l’exercici que li havia preparat. Aquest consistia en dos sobres amb dos rètols diferents: Camí A: canvi temporal. Camí B: canvi real. Els dos sobres tenien un full de ruta cap a dues destinacions diferents.

Vam obrir el primer sobre: Camí A: canvi temporal. El full de ruta era: fer 5 àpats, reduir una mica les quantitats dels àpats, reduir el nombre d’extres setmanals que feia i no picar.

Després vam obrir el segon sobre: Camí B: canvi real. El full de ruta en aquest cas era: planificar i preveure els menús setmanals en funció de la seva feina i de la seva vida social, prioritzar-se a ella respectant els seus horaris de menjar, aprendre  a respectar les seves apetències en els àpats socials i no deixar-se influir per la resta del grup, decidir en quins moments ella volia i podria gaudir realment dels aliments menys nutritius i no menjar-los de forma automàtica i per últim, escoltar-se i ser coherent amb les seves senyals de gana i sacietat.

En aquest punt, vaig fer que la meva pacient decidís quin camí volia seguir i òbviament ho va tenir clar. Les primeres sessions, la meva pacient havia estat en el camí A. S’havia convençut de que ja havia fet alguns canvis i que aquests havien de ser suficients. Amb aquests però, aconseguiria baixar algo de pes però una vegada se’n cansés, tornaria al punt inicial (cosa que ja li havia passat). En canvi, per aconseguir un canvi real necessitàvem treballar aspectes més profunds. Es va comprometre i va agafar el camí B.

Les següents sessions les vam enfocar amb aquesta nova ruta definida i vam abordar de veritat les dificultats que la meva pacient s’anava trobant. Ja no necessitàvem dietes ni menús... necessitàvem hàbits i anar construint una mentalitat alineada amb com ella es volia sentir.

Finalment totes dues vam aconseguir els objectius. Ella va acabar de baixar el pes que volia però, el més important, s'hi va poder mantenir gràcies al que realment se’n va emportar : molts coneixements i més connexió amb el que ella realment desitjava que era sentir-se bé i en calma amb la seva alimentació, sentir-se amb coherència amb ella mateixa i els seus valors i poder ser un exemple per al seva filla.

Jo per la meva part vaig aconseguir mostrar-li una alimentació sense normes. Un nou camí en el que les úniques eines que calien eren les de prioritzar-se, escoltar-se i prendre decisions amb coherència. Acompanyat també d'uns coneixements bàsics d'alimentació saludable.

Aquest, confesso que va ser un cas molt gratificant ja que era dels primers que treballava amb l’enfoc no centrat en el pes únicament. Però, per altra banda, és un exemple de cas molt comú que trobem a la consulta. Aquells pacients que venen realment a ser protagonistes del seu canvi són els que aconsegueixen els seus objectius reals.

Com he comentat a l’inici, trencar el cercle de les dietes no és senzill però és alliberador quan vens a fer-ho possible.