M'agradaria explicar-te un cas de la consulta, el d'una dona que volia revisar si la seva alimentació era correcte ja que, mica en mica, anava augmentant de pes i no sabia el motiu per al qual això passava. Quan vaig analitzar la seva alimentació, efectivament, a simple vista, semblava que hi havia una pauta saludable, fins que arribava el cap de setmana, on el descontrol s'acumulava en cada àpat. A priori, el que qualsevol persona començaria a fer, seria posar el focus en el cap de setmana però no sempre l'origen del problema està on ens pensem.
Una de les coses que més m'agrada treballar amb les persones que acompanyo és revisar la cadena de factors que ens fan arribar a una determinada conducta. Penso que donar perspectiva a les nostres accions ens ajuda a entendre com acaba generant-se aquella acció, ens dóna més informació sobre el que realment està passant i ens facilita molt el poder abordar aquella conducta en concret. Aquest cas, és un clar exemple d'això, ara ho veuràs.
Com et deia, quan la meva pacient va començar a visitar-se, semblava que la seva alimentació entre setmana era força saludable (sempre hi ha coses que podem millorar), però era una dona que menjava força verdura en els àpats principals, acompanyada de carn o peix a la planxa, menjava les racions recomanades de fruita... També tenia per costum només beure aigua i feia 4 dies d'exercici de força a la setmana. En resum, cuidar-se era important per a ella i anava incorporant (o restringint -perquè els hidrats de carboni els suprimia en la majoria d'àpats-) tot el que se suposava que havia de fer.
Però això canviava radicalment quan arribaven als caps de setmana. Aquí hi predominaven els àpats precuinats, grans plats de pasta o paella, molts àpats fora de casa i també més alcohol. La fruita i la verdura ja no hi apareixien i dissabtes i diumenges es convertien en dies de sedentarisme total. Vist així, sembla que et parli de dues persones diferents, però no. La meva pacient sabia que havia de millorar l'última part de la setmana. Sempre que començava el dilluns s'ho proposava, però divendres semblava que se n'havia oblidat.
Quan vam començar a treballar, vaig escoltar la seva història. De dilluns a divendres, la seva vida era molt estressant. Feia moltes coses però corria per arribar-hi a totes. Començava el dia a la seva feina on ocupava un lloc de responsabilitat i la llista de tasques per fer no parava de créixer. Sortia de la feina (sense haver parat per menjar res durant el matí) corrents per anar al gimnàs. Acababa el gimnàs i disposava de 10 minuts per dinar (passades les 16h de la tarda) abans que se li fes tard per anar recollir els seus fills a l'escola i aquí ja encadenava extraescolars fins a l'hora de sopar. Aquest ritme frenètic era així cada setmana.
Quan arribava el cap de setmana (divendres a la nit per ser més exactes), l´'unic que volia la meva pacient era descansar (en tots els aspectes) i experimentar per fi una mica de plaer. Per aquest motiu al cap de setmana era tan caòtic i sedentari. La meva pacient necessitava aquests dies de treva ja que, en certa manera, li permetien tornar a agafar forces per començar dilluns de nou amb els hàbits autoimposats, el control i l'estrés. Per tant, aquí vaig entendre que l'origen del problema no estava en el dissabte i el diumenge. Que si la meva pacient volia experimentar un canvi REAL, veure resultats i poder-los mantenir a llarg termini, la clau era treballar la seva alimentació entre setmana.
Quin plantejament vam fer? Primer de tot, vam organitzar la seva alimentació en horaris i composició de les ingestes perquè l'alimentació era insuficient a nivell energètic i nutricional. Però el que per a mi era més prioritari treballar, era el menjar amb plaer i amb consciència: vam incloure alguns dels seus àpats preferits entre setmana, vam treballar en intentar menjar a poc a poc i amb atenció i donant al moment dels àpats un significat d'autocuidado. En quant als caps de setmana, no vaig començar a prohibir coses. Al contrari, vaig explicar com equilibrar a nivell nutricional els àpats que feien a casa, vam pensar com incloure l'hàbit de fer una petita planificació dels caps de setmana perquè no es convertis en l'improvització total i també vam explorar diferents maneres d'incloure més exercici per plaer (excursions amb la família, estiraments a casa, caminades amb amigues...).
En resum: si la meva pacient aconseguia canviar la seva mentalitat entre setmana, permetent donar-se més plaer i més espai (en l'alimentació i en altres àmbits), la necessitat de buscar-lo en el cap de setmana desapareixeria. I, tot i que no va ser fàcil trencar algunes dinàmiques i creences, amb el temps adequat, així va ser.
Aquest cas, és un exemple de que s'ha de treballar en l'origen de les coses perquè si haguessim incidit només en el cap de setmana, la meva pacient ho hagués aconseguit fer (algunes setmanes o mesos potser), però al cap del temps hagués tornat el descontrol ja que, hi havia una necessitat emocional darrera. Al treballar en crear unes bones bases els dies d'entre setmana, es creen unes condicions més òptimes perquè el canvi el cap de setmana es produeixi amb més facilitat, amb més consciència i sigui escollit i sostenible.
Amb aquest cas real de la consulta, m'agradaria transmetre't la importància de fer un enfoc adequat. No tot es soluciona amb força de voluntat i control (és més, et diria que, amb l'alimentació, això mai no passa). Quan entens de veritat què està passant i què estàs necessitant, el procés nutricional pren un altre aire. Es transforma en un camí enriquidor en el que aconseguir els teus objectius es fa una mica més fàcil.
Añadir comentario
Comentarios