Durant la meitat i finals del meu segon embaràs, vaig tenir una època en que sovint, a l'hora de sopar em venia molt de gust menjar llet amb galetes. A vegades ho feia de postres (esperava que el meu fill gran se n'anés a dormir perquè no em veies) i d'altres, sentia que no podia esperar i es convertia en el meu únic sopar. Mai abans havia sentit tant desig de menjar llet amb galetes i el primer que vaig pensar és que això seria un antull típic de l'embaràs. Però quan vaig indagar una mica més, em vaig adonar que la llet amb galetes estava amagant alguna cosa més.
L'embaràs és una etapa que per a cada dona es viu diferent. Algunes se senten súper bé i no noten res, estan contentes i gaudeixen d'aquesta etapa. Altres experimenten tots els símptomes propis (vòmits, cansament, malestar...) i no poden viure el seu embaràs amb tan entusiasme. Per a mi, el segon embaràs era un tràmit. No en tenia gens de ganes d'estar embarassada. Ja havia viscut el primer embaràs amb la il·lusió i la curiositat de la novetat, però també havia experimentat les limitacions associades (amb el menjar, amb l'esport, amb el domir...) i no em venia gaire de gust tornar-hi a passar, la veritat.
A mesura que la meva panxa començava a fer-se evident (i la panxa del segon embaràs va aparèixer abans i era més gran que la del primer), el meu estat anímic anava caient mica en mica sense que me n'adonès (clar, se suposa que has d'estar contenta). I aquí és quan va començar a aparèixer aquest desig de llet amb galetes al sopar. Al principi, em va agafar una mica de sorpresa ja que, personalment, no em ve de gust prendre llet a la nit perquè aleshores la llet que prenc al matí se'm fa més repetitiva però vaig pensar que simplement era caprici d'un dia (a més, eren els mesos d'hivern i a la nit entrava bé alguna cosa calenta). Però aquest caprici d'un dia va seguir apareixent, de forma més recurrent, i començava a generar-me sentiment de culpa.
Així doncs, donat que no em sentia en calma amb aquest "nou hàbit" que estava adquirint vaig començar a pensar per què sentia aquesta necessitat de llet amb galetes? Què m'estava aportant? Amb què ho relacionava? I quan vaig escoltar-me, no vaig trigar gaire en veure la resposta.
Com ja he dit, anímicament no estava bé. Havia deixat de fer moltes coses que m'agradaven: sortir a còrrer, vestir-me amb la meva roba habitual, la que jo volia, deixar de fer algunes activitats pel "risc" que comporten... També havia hagut de reprimir alguns aliments (no portava gens bé no menjar pernil o fuet). A la feina, estava tenint uns horaris caòtics. No descansava bé. I a més, tenia un altre fill al que atendre (més cansament i més estrés). En aquest context, la llet amb galetes, sola, a la cuina, s'havia convertit en el meu únic moment de plaer, calma i benestar. I no és d'extranyar, que entre totes aquestes emocions menys agradables, busqués, al final del dia, una i una altra vegada, el que s'havia convertit en el meu "oasi".
Ara que havia arribat al fons de la qüestió, necessitava pensar en opcions amb les que pogués experimentar calma, plaer i benestar sense el menjar. I no va ser fàcil. L'embaràs i les seves limitacions continuaven sent-hi. Però si que vaig trobar més petits "oasis" que em van ajudar a una millor gestió emocional i per tant, no arribar a les nits buscant el confort de la llet amb galetes.
Aquesta situació personal (el meu segon embaràs va donar per molt) és algo que veig de forma habitual amb les persones que treballo. A vegades em comenten que no són capaces de controlar X aliment i que això els genera culpa i malestar, però és aquell aliment l'únic que els està aportant el que necessiten. El treball consisteix en esbrinar què estàs necessitant i com pots satisfer aquesta necessitat amb altres opcions diferents al menjar.
Per acabar, em ve la frase que vaig escoltar fa temps d'una psicòloga especialitzada en conducta alimentària i és "el menjar mai és l'enemic". I així és, l'aliment és capaç de proporcionar-nos sensacions positives. No obstant, hi ha infinitat de formes d'experimentar-les. Es tracta de parar, escoltar i pensar en totes aquestes formes que hi ha al teu abast.
Añadir comentario
Comentarios